Interessant via que solca l’espectacular fissura ampla que travessa la paret de dalt a baix. L’escalada esdevé atlètica i a vegades sorprenent, com durant la sortida de la quarta reunió, on ens veiem obligats a fer uns moviments acrobàtics que ens aboquen a la timba. Menció especial per la quarta tirada, una fissura-encastament de quaranta…
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les…
El magnífic Congost dels Esplovins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa…
Els germans Estorach formaren part de les primeres fornades d’escaladors que després de la guerra civil escalen de forma regular a Montserrat. Obriren vies a l’Aglà, a l’Agulla Mare o al Timbaler del Bruc entre d’altres, i seva fou la primera ascensió a l’Agulla de l’Esquelet per el que ha acabat esdevenint la via Normal….
Curt i intens itinerari amb la petja de l’escalda més clàssica i lògica. La via aprofita una magnífica i vertical fissura que ratlla mitja agulla i que ens permet evolucionar amb moviments francs i atlètics fins arribar a la delicadíssima travessa que ens mena a la primera reunió, on haurem de ser extremadament curosos amb…
Sense vies fàcils, exceptuant la històrica via Normal, la Momieta amaga a la seva vessant est una de les més delicioses escalades de Sant Benet, la GAM. Ningú amb un mínim de sensibilitat i bon gust per l’escalada pot quedar indiferent després d’ascendir els dos primers llargs d’aquesta petita joia mig oblidada, pedra de toc…
Navegar per aquest magnífic pany de conglomerat, que és la cara oest de la Pastereta, cercant la millor opció, esdevé tot un repte difícil de rebutjar i la “Sac de Paciència” un bon desafiament per posar-nos a prova; dues tirades de bona continuïtat sobre aquests forats tant característics del sud montserratí i un equipament encertadíssim,…
La Graffiti és un itinerari força complert on cada tirada és una sorpresa: des de fissures i diedres, passant per plaques, slabs i fins i tot una curta xemeneia, tot això comprimit en 200 metres de via. Pràcticament equipada, lliure de matolls (tant comuns a altres vies de la zona) i amb roca que va…
Lluny de ser només una variant de la concorreguda Guateque, amb la que comparteix tres tirades, la Mil·lennium ens regala una escalada engrescadora, on hi destaquen els llargs superiors, en especial la sisena tirada, una columna vertical amb molt ambient i roca de primera. El resultat és una via mantinguda i variada, on gaudirem de…
A l’oest de la Roca dels Arcs, l’escut principal de la Roca Alta destaca imponent i llaminer, oferint-nos una de les vies més repetides de la zona: la Peque Mantecas. De caire marcadament clàssic, l’itinerari va cercant les debilitats de la paret en un recorregut serpentejant i de dificultat mitjana. Hi destaca especialment la primera…
La Normal de La Campana fou oberta, entre d’altres per en Jordi Casasayes “Haus”, destacat escalador de la postguerra, amb primeres tant impressionants com la Haus-Estrems La Mòmia. Així doncs, aquesta curta escalada té un regust 100% clàssic que ens demana que l’assaborim imaginant com fa quasi 70 anys, els pioners evolucionaven per aquest terreny…
Hi ha vies que són especials perquè aconsegueixen treure de dins nostre el millor que tenim. La Salvadó-Àlava n’és un bon exemple. Escalada obligatòria i obligada, demana que oblidem les assegurances i ens centrem en entendre l’entrellat de conglomerat se’ns presenta, per un cop desxifrat, revelar-nos que cada pas, cada moviment són una afirmació de…
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i…
Una bona proposta per apropar-nos a aquest bucòlic racó del Montsec és anar a fer una visita a la “Guineu Lliure”. Oberta en solitari i amb molt bon criteri, aquest encertat itinerari ens regala quasi 200 metres d’allò més variats, sobre bona roca (excepte algun petit tram aquí i allà) i amb passatges de primera…
L‘any 1978 en J.Vidal fent cordada amb en J.Murciano enceten amb aquesta via les obertures a la Roca Alta. Dedicada a la memòria d’en Joan Enric Farreny, la via va a buscar el diedre més evident de la Roca Alta, seguint la lògica més clàssica al peu de la lletra. Atlètica i mantinguda, amb el…
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
L‘any 91 en Koki Gassiot i l’Armand Ballart van donar el tret de sortida a l’obertura d’itineraris en aquest racó del Serrat amb la Picnic. Seguint la lògica al peu de la lletra, la via va enllaçant una serie de diedres assolint un recorregut elegant i de dificultat moderada. Només un pas aïllat a la…
Elegant via, situada a l’extrem oriental de la Serra de Sant Joan, just sobre el nucli de Montanissell, amb una primera tirada prou intensa i obligada i un segon llarg amb roca de la bona de veritat. El nom fa referència a les cintes que calen per repetir-la, no obstant, nosaltres ho amanim amb un…
Aquesta descomunal Aresta Brucs, que passa per ser una de les escalades amb més metres del sud montserratí, evoluciona per un seguit d’agulles adossades que conformen la cara sud del Pollegó Oest. Llarga i inevitablement discontinua degut a la morfologia del vessant, l’Aresta Ribas, resulta una via variada i amb trams que la fan prou…
Quan per la seva banda dreta la Roca dels Arcs canvia d’orientació, quedant encarada a l’est, trobem el que potser són les vies més accessibles de la paret. Juntament amb la Camel, la Necronomicon és la clàssica del sector. Via de dificultat mitja, vertical i amb bona roca, ens reserva moments de qualitat, com la…
Animats pel post que fa uns mesos en Dani Brugarolas publicava al seu bloc, on comentava la restauració d’aquesta clàssica via, ens decidim a repetir-la disposats a, com diu en l’article, donar-li una segona oportunitat. La via fou la primera en obrir-se en aquest vessant de Sant Salvador i aprofita tot el pany de paret…
La Paret de Santa Cecília, popular per trobar-s’hi la Ferrada Teresina, amaga un grapat de vies força interessants. D’entre les més cridaneres destaca la STAE, via del tot variada i lògica, amanida amb fissures, xemeneies i plaques posseïdores de la més clàssica finura montserratina, que amb esperit alpí guanya metres fins el cim de Santa…
La Reserva és la gran clàssica del Pic del Martell. Via repetida i popular, aprofita bones plaques amb fissures i un marcat diedre per traçar un itinerari força reeixit, on podrem augmentar l’auto-protecció a discreció i gaudir d’una escalada atlètica, ràpida i que indiscutiblement deixa un bon regust de boca, sigui quin sigui el nostre…
Actituds com la descoberta, la solitud i el plaer de la contemplació són un gest natural a Sant Honorat. Un petit món de conglomerat que conforma un paisatge únic, farcit de singularitats i capricis geològics, com ara la sorprenent Agulla dels Tres Ponts, que talment una enorme volta gaudiniana ens trasllada a la més surrealista…
La Cerdà-Pokorski aprofita l’evident fissura diagonal del vessant nord de la Prenyada per traçar un dels itineraris clàssics més reeixits de Sant Benet. La ruta ens regala dos tirades centrals de primera categoria, on escalarem fissures i plaques gaudint d’un magnífic conglomerat i envoltats per un ambient que ens transporta directament a una altra època…
La Bandereta – rebatejada per en Torras i en Nubiola com a Ven-Suri-Ven, en homenatge als seus primers ascensionistes (Ventura, Surinyach i Vendrell) – posseeix una de les més boniques rutes de la muralla d’Agulles: la Cerdà-Riera. L’itinerari ressegueix amb saviesa una evident fissura que serpenteja per la paret convertint-se a la seva part superior…
Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens…
La Iglesias-Casanovas o Baby, és una típica escalada clàssica dels 60: una filera de burins que ens porten inexorablement a cim de la Bessona, bàsicament en escalada artificial. No obstant, gràcies als re-equipaments que ha sofert, és pot forçar en lliure fins on la nostra tècnica i força ens ho permetin. Sigui quina sigui la…